Dadalògic

Les dades que mostra el Dadalògic es calculen considerant les paraules com a cadenes abstractes de símbols tal com es fa en la teoria de llenguatges formals. Això fa que a l’hora de comptar la mida (o nombre de símbols) d’una paraula no tinguem en compte els guionets i per dir si un mot és palíndrom no tinguem en compte els diacrítics (ni accents ni guionets). A més, conceptes com ara prefix i sufix seran, per a nosaltres, purament formals sense cap relació amb la gramàtica.

La graella

Cada casella indica el nombre de paraules d’una mida donada (indicada a l’inici de columna) per cada inicial possible (indicada a l’inici de fila). Per exemple, a partir de la informació de la graella de sota es pot deduir que hi ha paraules de 7, 8 i 9 lletres que comencen per s o, per exemple, que hi ha 7 paraules de 5 lletres que comencen per r.

   3  4  5  6  7  8  9  Σ
e  3  2  4  2  0  0  0 11
f  5  4  5  2  1  1  0 18
l  2  2  1  2  0  0  0  7
p  6  5  2  4  0  0  0 17
r  3  3  7  2  0  0  0 15
s  3  4  4  1  1  1  1 15
u  0  0  0  1  0  0  0  1
Σ 22 20 23 14  2  2  1 84

Els totals apareixen en l’última fila i l’última columna (amb la sigma majúscula, ∑, per indicar la suma). En la taula de l’exemple es pot deduir que la inicial més freqüent és la f o que la mida per la qual hi ha més mots és 5, amb un total de 23.

Prefixos de dues lletres

Ordenats per ordre alfabètic, amb el nombre total d’aparicions en les solucions.

Prefixos i sufixos de tres lletres més freqüents

Els prefixos i sufixos de tres lletres que apareixen més vegades en les solucions, amb el nombre d’aparicions.

Tutis

Un tuti (en la terminologia que ha fet fortuna al joc del Paraulògic) és una paraula que conté cada lletra del joc del dia almenys un cop. Un tuti perfecte és un tuti que conté cada lletra exactament un cop. En fem el recompte per cada mida.

Palíndroms

Un palíndrom (o mot capicua) és una paraula que es llegeix igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra. Conèixer el nombre de palíndroms ens ha semblat una pista interessant (només cal endevinar la meitat de les lletres!) i, com en el cas dels tutis, en fem el recompte per cada mida.

Mots quadrats

Anomenem mots quadrats aquells que són concatenació de dos submots iguals, com ara iaia, rere o ric-ric. En el món verbívor de Màrius Serra se’ls ha anomenat bessons, xano-xanos, pleonàstics… Aquí ens inspirem en la teoria de llenguatges formals, en la qual rere = (re)². També se’n fa el recompte per cada mida.

Subconjunts

S’indica el nombre de paraules que es poden formar amb cada grup (de fet, subconjunt) de lletres, de manera que cada lletra del grup hi ha d’aparèixer almenys un cop. Per exemple, l’entrada iot-3 indica que amb el subconjunt {i, o, t} es poden formar 3 paraules que contenen totes les seves lletres; en aquest cas, iot, tió i titot. Una lletra es destaca en negreta si alguna de les paraules la té com a inicial: en aquest cas, les lletres i, t són les úniques inicials possibles de les 3 paraules que es poden fer amb el subconjunt.

És clar que quan el subconjunt conté totes lletres del joc del dia, el nombre de paraules correspon al nombre de tutis. Per tant, es pot veure l’entrada iot-3 com la indicació que hi ha 3 “minitutis” que es poden fer amb l’alfabet {i, o, t}.